Consell Insular: el nostre Govern Insular

Si a un eivissenc qualsevol li demanem la seva opinió sobre la senyora Maria Antònia Munar, més enllà del menfotisme sobre tot aquell que viu més enllà de Portinatx potser rebrem respostes relacionades amb la corrupció i l’amiguisme. El que pocs eivissencs recordaran és que el seu mallorquinisme radical la va dur a ella i al seu partit de fa uns anys, Unió Mallorquina, a imposar l’aprovació a l’any 2000 de la Llei de Consells a un Parlament balear que arronsava les espatlles en aquests temes. I el que volien per Mallorca també es veren forçats a concedir-ho a Eivissa i Formentera, per una banda, i a Menorca per una altra. Així fou, com diuen els devots, que Déu escriu recte emprant línies tortes, i que gràcies a l’esforç d’una colla de corruptes l’autogovern d’Eivissa féu una gran passa endavant.

Històries curioses com aquesta no són úniques. Com una altra que ens diu que gràcies a l’esforç de Coalición Canaria els residents de Balears tenim un descompte del 75 % sobre el preu de cada bitllet d’avió. Més enllà de com després les companyies aèries ens estafen, el fet cert és que també una millora constatable per la nostra economia ens ha vingut donada de rebot i quasi per casualitat.

El rerefons de tot això no és més que la enrogidora incompetència que han tingut al llarg de quatre dècades, 40 anys, els dos partits majoritaris que s’han alternat al poder tant al Congreso de los Diputados de España, com al Parlament balear, com al Consell Insular d’Eivissa, quant ha tocat defensar els interessos dels ciutadans que els han atorgat el vot.

Fa pocs dies, assistint a un debat sobre economia i insularitat convidat per la Pimeef, sentia al representant del Partit Popular defensar sense mica d’entusiasme un hipotètic reforçament de competències del nostre Consell Insular. Jo no em vaig poder estar de demanar-li públicament : «Vostè realment hi creu, en el Consell Insular?».

Perquè aquí està el perquè de tot plegat. El Partit Popular ni hi creu ni mai n’ha cregut, en l’autogovern d’Eivissa. Sempre hem tingut l’enemic a casa. No cal buscar conxorxes externes. Encastellats en els seus ajuntaments ‘eterns’ com el de Santa Eulària, el Partit Popular s’ha permès el luxe d’ignorar, devaluar i menyspreuar la institució eivissenca que ha de ser el símbol de l’autogovern de la nostra illa, que beu de les fonts de l’antiga Universitat medieval.

No serà que al temps del Tio Paco no n’hi havia cap, de govern insular? I no serà que a la seva mentalitat tot allò que hagi portat o reinstaurat la Democràcia els fa nosa, els recorda que els seus enyorats temps passats no varen ser millors?

Durant les darreres dècades la societat eivissenca ha avançat força. Entre moltes altres coses, hem recuperat una capacitat d’autogestió com no havíem gaudit en segles. I hem de seguir fent camí. Transferint competències del Govern balear (aigua, depuradores, recursos, etc) amb les seves justes dotacions econòmiques. Com també absorbir les contrates municipals de múltiples béns i serveis (llum, subministrament d’aigua, gestió de tributs municipals) que permetin abaratir costos i garantir d’un bons serveis a tota l’illa.

Per això us dic: abans de votar, penseu realment si aquella papereta que teniu a la mà realment hi creu, en el nostre Consell Insular.

Article publicat a Diario de Ibiza.